Blog Català

El bloc d’Haricot en Provence

Aquí et deixo els meus pensaments i peregrinacions

Darrers articles

Alcohol i alletament

S’apropen les festes de Nadal i Cap d’any i, ben sovint, em posen LA pregunta estrella sobre quina quantitat d’alcohol pot prendre una mare alletant o bé, quant de temps ha d’esperar abans de donar el pit de nou.

Durant l’embaràs, ja ho sabeu, la quantitat d’alcohol possible de prendre és zero coma zero. RES. NI UNA GOTA. Tot el que beveu passa directament al fetus. Així doncs, tot queda clar força ràpidament.

 

Però… i amb la lactància?
Només un gotet, si? O no? Anem a veure.

 

Primer de tot, hem de saber que la taxa d’alcohol en sang de la mare lactant és la mateixa que es trobarà en la llet. Així doncs, la lògica en porta a pensar que, després de beure, si esperem el temps necessari, la nostra llet deixarà de tenir alcohol i podrem donar-la de nou al nostre infant, no? Els investigadors es van fer la mateixa pregunta i, tenint en compte variables com el pes de la mare, la quantitat de beguda que ha pres i el tipus d’alcohol, van fer una taula dels temps que la mare alletant ha d’esperar abans de donar el pit de nou.

Però compte! Tot això continua sent teòric i suposant una taxa estàndard d’eliminació de l’alcohol en el cos… i cada persona és diferent!

A més a més, ells consideren que una dosis de beguda correspon a: 350g de cervesa al 5% o bé 141,75g de vi al 11%, o bé 42,53g de licor al 40%. Si el que es beu no correspon amb aquestes dades, tocarà treure la calculadora!

Resumint, per ells las coses són clares: las mares que alleten i decideixen beure alcohol després del part, haurien de preparar bé l’horari, preveure de treure’s llet abans de començar a beure alcohol, i que sigui suficient per cobrir les necessitats del bebè durant tot el temps que hauran d’esperar fins l’eliminació completa de l’alcohol al seu cos.

Us deixo aquí la taula que van crear i també podeu descarregar l’article complet en format pdf.

Veient tot això, vosaltres decidiu. Què en penseu?

Descarregar l’article original (en anglès)

L’imatge d’aquest article és una imatge lliure del fotògraf fiorigianluigi. Es titula “Heureux jeune famille avec bébé. Allaiter”.

Leucòcits, vacunes i proves

Això és la traducció d’un fil de Twitter d’Alberto García-Salido (@Nopanaden). Podeu llegir-lo aqui (en castellà).

Fil

Imagina’t que ets un leucòcit i demà tens un examen. Assignatura? “SARSCOV2” Potser estaràs estressat perquè tot el que es “nou” et fa dubtar. T’ofereixen 2 tipus de tests. Un com sempre, no saps què caurà. A l’altre et diuen la pregunta que has de contestar. Que tries?

Una de les coses les més sorprenents de les noves vacunes ARNm est la seva gran eficàcia. Amb valors de més de 90%. Flipa. Les mès clàssiques es troben al voltant de 70-90%. I això, perquè?

Tornem al tema de l’examen, que és on podrem comprendre aquesta diferència. Hi ha “truqui”. El vaccí amb ARNm per al leucòcit és com fer un examen amb les instruccions. Li hem passat les preguntes. M’explico.

Les vacunes clàssiques (a partir d’ara VC) normalment utilitzen virus atenuats o modificats per tal de desenvolupar la resposta inmunitària. Els leucòcits reben el virus. El tallen a bocins. Comme la tonyina de l’Almadraba. I exposen tots els seus components per tal de determinar quin han de seleccionar.

Tothom sap que netejar tonyina es un art complexe. Es necessita temps et experiència, agilitat, de vegades joventut i de tant en tant, atractiu.

Val, l’atractiu és prescindible.

Llavors, les VC son un “examen” per al Sistema Immunitari que ha de tenir prou armonia i agilitat per donar una resposta efectiva. És per això que les VC son menys eficaces. Per això els nens responen tant bé.

Pel que fa als vaccins d’ARNm la cosa va diferent. Injectem les instruccions que permetran produir UNICAMENT la proteïna contra la que volem fer anticossos i resposta cel·lular. Vinga, leucòcit, que t’ho donem fet.

Amb l’ARNm posem en circulació una part molt petita del virus. Una proteïna de les 30 (més o menys) que té el SARSCOV2. Li hem netejat la tonyina al leucòcit i li hem donat el filet per disfrutar-lo. La vacuna-filet fa l’examen molt més fàcil.

A més, aquest ARNm desapareix. Tot el que s’utilitza per fer proteïnes es degrada. I el que no, també. Com els missatges de “Mission Impossible” però en ARNm. Leucòcit Tom Cruise.

Així doncs, per aquest examen, quasibé tots els leucòcits aprovaran. Saben les preguntes. La tonyina i les proteïnes. Ara només caldrà esperar les notes i veure com el  SARSCOV2 es pren tot això. Ningú té ganes d’anar a semptembe o pensar en el 2022.

 

 Llavors ?

He volgut traduir aquest fil amb el consentiment de l’autor ja que el trobo molt clar i molt ben explicat, comparant les vacunes amb un examen del qual coneixem les respostes. És la base d’una vacuna: donar al Sistema Inmunitari els mitjans necessaris per tal que, quan es trobi davant la malaltia, sàpiga donar la bona resposta. Ensenyem al nostre sistema a respondre a malalties perilloses i que poden acabar amb sequel·les importants. Els vaccins ARNm són més ràpids que els clàssics. El nostre Sistema Inmunitari rep una mena de “píndola màgica” que li ensenya directament com reaccionar.

I vosaltes, què en penseu?

Nova sèrie de vídeos de youtube

Hola!

Avui voldria presentar-vos el primer d’una sèrie de vídeos que s’anomena  “Réponse Rapide” (Resposta Ràpida en francès) ja que es tracta de respostes científiques a preguntes posades en les Xarxes, per mail o personalment i que duren menys de 5 minuts!

L’idea i el primer vídeo sorgeixen a partir d’un tuit força divertit del qual parlo en el vídeo.

Espero que us agradi, y si es així, doneu-li al like i subscriviu-vos!  Fins aviat amb nous vídeos!